Текст песни: Bob Dylan + перевод

Et vull donar les gràcies per les cançons

Que quan era petit jo cantava

Assegut a darrera el Renault 12

Escoltant les melodies sense saber què deien

Jo juraria que a mi em van fer

Amb la música de fons del Desire

I no sóc l'únic, ja ho se

Però m'és igual vull agrair-te

Que un dia et posessis a escriure

Reinventant-te constantment

Buscaves noves formes d’emocionar-nos

I tot això ho has acabat patint

Però tu què esperaves? Ets només un home

M’imaginava tocant amb tu

Que potser ens coneixíem i m’ensenyaves

Eren somnis de nen petit

Quan encara no sabia

Ni què em trobaria

Vas ser el mag de les emocions

Ple de contradiccions i dubtes

Va ser el blanc de les raons

Aquesta societat no vol rebel·lions

Ets tan fàcil de criticar

Però tu has sigut més llest que una fura

Amagant-te o mostrant-te

O canviant el que volies, segons convenia

T’agraeixo aquests acords tan copiats i tan bonics

T’agraeixo les cançons que m’han arribat a dins

T’agraeixo aquestes veus que tothom ja ha cantat

T’agraeixo tot l’esforç per canviar la societat

Перевод песни Bob Dylan